Cas clínic · Regeneració òssia
Després de perdre un implant en relació amb una periimplantitis avançada, la part posterior del maxil·lar superior havia perdut molta alçada òssia. Aquest cas mostra un abordatge per fases per reconstruir la cresta abans de continuar el tractament amb implants, un tipus de reconstrucció complexa central en l’activitat clínica d’OsteoPerio.
Cirurgia realitzada pel Dr. Sergi Rivas Frau.
Seqüència de tractament d’un pacient. La indicació i la cicatrització varien; les teves opcions requereixen una valoració individual.
En Sergi parla català i en Sahand l’entén. Si prefereixes una consulta en català, indica-ho a l’equip per confirmar-ne els detalls.
Els enllaços marcats amb EN obren pàgines en anglès.
Abans de la regeneració / 8 mesos després de la cirurgia
La comparació original mostra el contorn superficial de la cresta abans del tractament i als vuit mesos. Les línies de punts destaquen aquest canvi. Calen una valoració clínica i proves d’imatge per avaluar l’os sota la geniva.
Veure la imatge a mida completa (s'obre en una pestanya nova)El punt de partida
S’havia perdut un implant després d’una periimplantitis avançada, una malaltia que afecta els teixits i l’os al voltant dels implants. La cresta restant a la part posterior del maxil·lar superior havia perdut molta alçada, amb os insuficient per a la substitució amb implants prevista.
El pla tenia en compte la forma de l’os restant, la posició necessària dels futurs implants i com donar suport a l’empelt. La geniva també havia de cobrir la zona reconstruïda sense tensió excessiva i protegir-la durant la cicatrització.
Per què es regenera abans d’un implant?
Un implant substitueix una arrel dental. La seva posició ha de ser adequada per a la futura dent i els teixits circumdants. Quan falta alçada a la cresta, una part del cos de l’implant previst pot quedar sense cobertura òssia. Aquests diagrames expliquen per què es pot plantejar una reconstrucció per fases.
L’implant discontinu mostra una posició hipotètica per a la futura dent. En aquest exemple, una part del cos de l’implant quedaria fora de l’os existent. Col·locar només l’implant no reconstruiria la cresta perduda.
Per què és rellevant
La dent prevista ajuda a orientar la posició de l’implant. El cirurgià valora conjuntament la cobertura òssia, l’estabilitat inicial i l’anatomia propera; una zona sense os no es pot jutjar només per un percentatge.
En un abordatge per fases, es dona suport al material d’empelt sota una barrera i es cobreix amb la geniva. La il·lustració mostra l’espai empeltat abans de madurar; en aquest esquema no es col·loca cap implant.
Per què esperem
L’empelt necessita cicatrització protegida i desenvolupament ossi biològic. Es torna a valorar la zona abans de decidir si hi ha un suport adequat per a un implant.
Aquest objectiu de planificació simplificat mostra el cos de l’implant envoltat d’os després de la reconstrucció. La col·locació real depèn de l’os aconseguit, la seva qualitat i les troballes clíniques, no del dibuix.
Què ve després
La cicatrització de l’implant i la dent definitiva són fases posteriors. La dent discontínua continua sent una referència de planificació, no una afirmació que ja s’hagi posat una corona.
Talls educatius originals d’un possible abordatge per fases, no estan a escala ni reconstrueixen les proves d’imatge d’aquest pacient. No impliquen cap percentatge d’implant exposat ni cap guany ossi mesurat. «Fora de l’os» no vol dir necessàriament visible a la boca: la geniva pot cobrir la zona. S’ometen el si, els nervis, els vasos sanguinis i els detalls de fixació. El contorn d’implant i dent i el contorn cicatritzat són exemples de planificació, no resultats promesos.
Relació amb aquest cas
En aquest cas, es va reconstruir l’alçada de la cresta amb una barrera reforçada amb titani i un empelt d’un 60% de substitut d’origen animal i un 40% d’os propi del pacient. L’equip tractant ha confirmat que s’han col·locat nous implants. Aquestes il·lustracions no mostren l’interval exacte de col·locació ni la restauració definitiva.
La fotografia disponible mostra la cresta coberta de geniva abans del tractament i als vuit mesos. No mostra la col·locació dels implants ni mesura la cobertura òssia. Les fotografies de reentrada i de col·locació dels implants es poden afegir per separat quan estiguin disponibles.
Segueix les fases confirmades d’aquest pacientAlgunes zones permeten fer alhora l’empelt i la col·locació de l’implant; d’altres requereixen un implant diferent o una altra opció de substitució dental. L’objectiu és un suport adequat per a la restauració prevista, amb valoració individual dels riscos i les alternatives.
Comprendre la reconstrucció
La cresta és la part del maxil·lar que sosté les dents i els implants. Un espai sense dent ens diu poc sobre l’os de sota. L’exploració i les proves d’imatge tridimensionals adequades ajuden a establir què falta i què es pot reconstruir de manera realista.
La cresta és massa estreta del costat de la galta cap a la llengua o el paladar. Pot caldre reconstruir al costat de l’os restant.
La part superior de la cresta ha retrocedit. L’objectiu és construir os per sobre de la cresta restant, on l’empelt té menys suport natural.
La cresta és més baixa i més estreta. Cal valorar conjuntament la forma del defecte i la geniva disponible.
Il·lustracions educatives originals. Talls simplificats orientats cap amunt per comparar-los, no estan a escala. El contorn és una referència visual, no un objectiu de regeneració promès; s’ometen la geniva, els nervis i el si. Els defectes reals són tridimensionals i poden ser irregulars.
De vegades només falta os sobre una part d’una arrel o d’un implant. Una obertura que arriba a la vora de la cresta s’anomena dehiscència; una finestra amb os encara per sobre s’anomena fenestració. Són situacions diferents de reconstruir l’alçada de tot un segment de cresta.
A la part posterior del maxil·lar superior, el si pot limitar l’alçada òssia disponible. L’elevació del si crea espai sota la seva membrana. La regeneració vertical reconstrueix la cresta mateixa. La valoració determina si cal abordar un problema o una combinació.
Comprendre l’augment sota el siUna àrea central d’OsteoPerio
La reconstrucció avançada d’os i teixits tous és central en l’activitat clínica d’OsteoPerio. El Dr. Sergi Rivas Frau i el Dr. Sahand Shirzadi Maryan valoren defectes complexos, pèrdues prèvies d’implants i les condicions necessàries per a un nou tractament. La primera decisió és si la reconstrucció és adequada per a tu.
Construir per sobre de la cresta restant ofereix menys contenció natural a l’empelt. La forma del defecte i les parets restants condicionen com es pot sostenir aquest espai.
Una barrera amb suport pot ajudar a mantenir l’espai previst i separar-lo dels teixits tous que el cobreixen durant la cicatrització. El moviment de l’empelt o la pèrdua de protecció poden comprometre la reconstrucció.
La geniva ha de cobrir un volum més gran. El gruix, la mobilitat i les cicatrius prèvies influeixen en el disseny quirúrgic; l’obertura de la ferida pot exposar la membrana o l’empelt.
El desenvolupament ossi requereix temps. El control de la malaltia, el tabaquisme, la salut general i el manteniment són rellevants. La següent intervenció depèn de la cicatrització i de l’os aconseguit, no només del calendari.
El guany ossi proposat, l’origen de l’empelt, la membrana, la zona donant, les dents provisionals, les visites i els costos. Després de la cirurgia s’esperen inflamació i molèsties; una infecció, l’obertura de la ferida, l’exposició de l’empelt o un guany ossi insuficient poden requerir més atenció o canviar el pla. Els riscos també depenen de l’anatomia propera.
Alguns pacients poden tenir alternatives com un pla d’implants diferent, un pont o una pròtesi removible. L’os restant, la mossegada, les dents veïnes i les teves prioritats determinen les opcions. Un fracàs previ d’implant no implica automàticament que un altre empelt sigui l’opció adequada.
Revisar les teves opcionsInformació general per a pacients i terminologia de defectes; aquestes fonts no valoren ni verifiquen aquest cas individual.
Seqüència de tractament
Cada fase té una finalitat diferent. La seqüència següent situa les fotografies en el conjunt de la valoració, el tractament i el seguiment.
Valoració després de la pèrdua de l’implant
La història del cas descriu la pèrdua d’un implant després d’una periimplantitis avançada, una afecció inflamatòria amb pèrdua de l’os de suport al voltant d’un implant. La cresta restant a la part posterior del maxil·lar superior no tenia prou alçada per al nou tractament amb implants previst.
Planificació de la reconstrucció
La planificació tenia en compte la forma del defecte, la reconstrucció amb implants prevista, el suport de l’empelt i la geniva necessària per al tancament. L’objectiu era reconstruir la cresta abans de tornar a valorar-la per col·locar nous implants.
Cirurgia regenerativa
Es va utilitzar una membrana de PTFE dens reforçada amb titani: una barrera no reabsorbible amb una estructura de suport. L’empelt combinava un 60% de xenoempelt, un substitut ossi d’origen animal, i un 40% d’os propi del pacient. Aquests materials es van seleccionar per a aquest cas; no són una fórmula fixa per a tots els defectes.
Tancament i cicatrització protegida
Es va tancar la geniva sobre la zona reconstruïda sense tensió excessiva. La cobertura estable i la protecció de l’empelt eren parts essencials del pla durant la cicatrització. La membrana reforçada requeria una retirada programada, ja que no es reabsorbeix per si sola.
Reentrada als 8 mesos
El registre del cas descriu una reentrada als vuit mesos per valorar la base regenerada. La fotografia mostrada aquí és una vista superficial d’aquell moment, no una vista de l’os exposat durant la reentrada.
Tractament posterior amb implants
L’equip tractant confirma que s’han col·locat nous implants. Les fotografies de la reentrada i de la col·locació dels implants encara no s’han afegit a aquesta pàgina. La fotografia superficial als vuit mesos no representa el moment exacte de col·locació ni la restauració definitiva.
Interpretar el seguiment
La fotografia inferior mostra un contorn de cresta amb més volum als vuit mesos en comparació amb la vista preoperatòria. Les anotacions originals ajuden a mostrar el canvi del perfil visible dels teixits tous.
Les fotografies superficials no mesuren l’alçada, l’amplada ni la qualitat de l’os. El guany ossi comunicat prové de la història de reentrada del cas, no d’una mesura d’aquestes imatges. Posteriorment s’hi han col·locat implants, però aquí no se’n mostren la col·locació, les corones definitives ni l’evolució a llarg termini.
L’interval de vuit mesos correspon al tractament d’aquest pacient. L’equip tractant ha confirmat la col·locació dels implants; les fotografies quirúrgiques associades es poden afegir al registre per separat. Un altre pacient pot necessitar una seqüència diferent, més empelts o un pla alternatiu.
Les teves preguntes
Aquesta cresta havia perdut alçada després de la pèrdua de l’implant anterior. La reconstrucció prevista tenia com a objectiu crear una base més adequada per als futurs implants. Col·locar un altre implant, per si sol, no recuperaria el volum de cresta perdut.
Els empelts ossis aborden defectes de formes diferents. La regeneració vertical pretén construir per sobre de la cresta restant i requereix un suport acurat de l’empelt, protecció de l’espai i tancament gingival. La mida del defecte, les parets restants, l’estat dels teixits i els factors de salut influeixen en la complexitat.
Ajuda a sostenir i protegir l’espai que conté l’empelt durant la cicatrització. En aquest cas, la barrera de PTFE dens estava reforçada amb titani. No es reabsorbeix, de manera que cal planificar-ne la retirada com a part del tractament.
No. Vuit mesos és l’interval de reentrada documentat en aquest cas. El moment de col·locar els implants depèn de la intervenció, la cicatrització i l’os present en la nova valoració. La restauració dental definitiva és una part posterior del pla global.
De vegades es poden plantejar un disseny o una posició d’implant diferents, un pont o una pròtesi removible. La indicació depèn de l’os restant, l’anatomia propera, la mossegada i els objectius del tractament. La valoració ha de comparar opcions realistes abans de decidir la cirurgia.
Sí. La reconstrucció complexa d’os i teixits tous és una àrea central de l’equip. Explica’ns què et preocupa i quins registres previs tens. La valoració té en compte la causa del problema anterior, el control de la malaltia, l’anatomia actual i si és adequada una nova reconstrucció.
Explora les opcions
Llegeix sobre la valoració, la recuperació, les visites i la planificació de la fase següent.
Coneix altres defectes i la planificació de la zona dels implants.
Comenta una pèrdua prèvia d’implants, un empelt proposat o un pla alternatiu.
Explica’ns què et preocupa. Al formulari de consulta, tria «Regeneració òssia abans dels implants» com a motiu principal. L’equip t’explicarà el pas següent i quins registres que ja tens poden ser útils.
Les visites tenen lloc en clíniques dentals col·laboradores de Barcelona. Confirmem la ubicació clínica quan organitzem la visita. Si vens de l’estranger, acorda els detalls de la valoració abans de reservar el viatge.
Els resultats varien segons la persona. La regeneració òssia guiada vertical és biològicament exigent i depèn de l’anatomia del defecte, el tancament dels teixits tous, l’estabilitat de l’empelt, la cicatrització i el control de manteniment.