Una reabsorció radicular externa havia danyat una dent anterior superior. Primer, l’ortodòncia va crear espai; després, es van fer l’extracció, la col·locació immediata d’un implant i l’empelt de teixit connectiu. Es va utilitzar una dent provisional durant la cicatrització abans de la restauració definitiva.
Seqüència de tractament d’un pacient. La indicació i la cicatrització varien; les teves opcions requereixen una valoració individual.
En Sergi parla català i en Sahand l’entén. Si prefereixes una consulta en català, indica-ho a l’equip per confirmar-ne els detalls.
Els enllaços marcats amb EN obren pàgines en anglès.
Col·locació de l’implant / aspecte restaurat posterior
La imatge superior mostra la fase de col·locació de l’implant amb els bràquets encara presents. La imatge inferior mostra l’aspecte restaurat en un moment posterior. Són fases diferents del tractament, no una comparació amb la dent definitiva el mateix dia.
Reabsorció radicular externa d’una dent anterior superior
Preparació
Preparació de l’espai amb ortodòncia
Història del cas
Revisió a les 2 setmanes · restauració definitiva cap als 3 mesos
El punt de partida
Preparar l’espai. Planificar la dent i la geniva conjuntament.
La preocupació clínica
Una reabsorció radicular externa havia danyat una dent anterior superior. No hi havia prou espai per a l’implant i la dent de substitució previstos, de manera que calia preparació ortodòntica abans de l’extracció.
Què va orientar el pla
El pla coordinava l’espai entre les dents veïnes, la posició de l’implant, el suport gingival i la forma de la dent de substitució. També preveia una dent provisional durant la cicatrització abans de la restauració definitiva.
Per què cal planificar abans d’extreure la dent?
D’una arrel danyada. A una substitució planificada.
Substituir una dent anterior implica tenir en compte l’arrel, l’espai disponible, la dent visible i la geniva circumdant. Aquest cas va integrar la preparació ortodòntica, la cirurgia d’implants i la restauració en un pla coordinat.
Arrel dentalOs restantGenivaEmpelt de teixits tousImplant / bràquets
01 / Valorar la dent
Comprendre què li ha passat a l’arrel.
La reabsorció radicular externa és una pèrdua d’estructura dental que comença a l’exterior de l’arrel. La localització i l’extensió ajuden a determinar si la dent es pot tractar i conservar.
Per què és rellevant
En aquest cas, el pla era substituir la incisiva lateral superior esquerra afectada. La reabsorció no implica automàticament que s’hagin d’extreure totes les dents afectades.
02 / Preparar abans de l’extracció
Fer lloc per a la dent de substitució.
No hi havia prou espai per a l’implant i la restauració previstos. L’ortodòncia va preparar l’espai abans d’extreure la dent.
Per què és rellevant
La planificació té en compte les arrels veïnes i també l’espai visible. La posició de l’implant, la dent de substitució i el contorn gingival han de funcionar conjuntament.
03 / Extracció i cirurgia de l’implant
Substituir l’arrel. Donar suport a la geniva.
Es va extreure la dent i es va col·locar un implant en la mateixa visita. També es va utilitzar un empelt de teixit connectiu per donar suport a la geniva circumdant.
Per què és rellevant
L’implant substitueix l’arrel; l’empelt de teixits tous reforça el gruix i el contorn gingivals. La col·locació immediata requereix una anatomia adequada i estabilitat de l’implant, seguides de cicatrització.
04 / De la dent provisional a la definitiva
Diferenciar la cicatrització de la dent definitiva.
La corona visible de la dent extreta es va adaptar com a substitució provisional. No es va conservar l’arrel danyada. La restauració definitiva es va fer més endavant.
Per què és rellevant
La dent provisional serveix durant la cicatrització. El seu suport i ús es planifiquen individualment; la col·locació immediata de l’implant, per si sola, no indica si aquell dia s’hi connecta una dent o si es carrega l’implant.
Il·lustracions educatives, no estan a escala ni reconstrueixen l’anatomia d’aquest pacient. El defecte radicular, l’espai entre dents, la posició de l’implant i la ubicació de l’empelt són esquemàtics. El tercer esquema és un tall; la zona daurada representa un empelt de geniva, no un empelt ossi. Els detalls de l’alvèol, el tancament i la fixació de la dent provisional se simplifiquen o s’ometen. No es mostra cap guany de teixit mesurat ni la integració de l’implant.
Els terminis registrats per a aquest pacient
Revisió inicial i, després, restauració definitiva.
La història del cas recull una revisió de cicatrització a les dues setmanes i la restauració definitiva cap als tres mesos. Aquests terminis descriuen l’atenció d’aquest pacient. En un altre cas, el moment de restaurar depèn de l’implant, els teixits i la valoració clínica.
Interpretar les fotografies clíniques
La imatge superior mostra la fase de col·locació de l’implant amb bràquets. La imatge inferior mostra un aspecte restaurat posterior. No té etiqueta de data i, per si sola, no permet establir l’interval exacte de seguiment ni l’estabilitat a llarg termini.
Cada fase té una finalitat diferent. La seqüència següent situa les fotografies en el conjunt de la valoració, el tractament i el seguiment.
01
Abans de la cirurgia de l’implant
Crear espai amb ortodòncia
La dent afectada era la incisiva lateral superior esquerra, identificada com a dent 2.2 a la història del cas. Es va fer servir ortodòncia per crear espai per a l’implant i la restauració previstos abans de l’extracció.
02
Cirurgia
Extreure la dent, col·locar l’implant i empeltar el teixit
Després de la preparació ortodòntica, es va extreure la dent i es va col·locar un implant a l’alvèol en la mateixa visita. També es va utilitzar un empelt de teixit connectiu per donar suport al contorn de la geniva circumdant.
03
Substitució provisional
Adaptar la corona pròpia del pacient per a la cicatrització
La corona visible de la dent extreta es va adaptar com a substitució provisional durant la cicatrització. Era una solució transitòria, diferenciada de la restauració definitiva sobre implant.
04
Revisió a les 2 setmanes
Valorar la cicatrització inicial dels teixits
La història del cas recull una revisió de la cicatrització inicial a les dues setmanes. Aquest control formava part de la fase de cicatrització; no era la valoració definitiva de l’estabilitat dels teixits ni del funcionament de l’implant.
05
Cap als 3 mesos
Col·locar la restauració definitiva després de la cicatrització
Segons la història del cas, la restauració definitiva es va lliurar aproximadament als tres mesos. Aquest interval descriu aquest cas i no és un calendari de tractament per a altres pacients.
Interpretar el seguiment
De la col·locació quirúrgica a una dent restaurada.
Què mostra la imatge
La composició reuneix una vista quirúrgica amb bràquets i una vista posterior de la dent restaurada i la geniva circumdant. Il·lustra passos diferents d’un tractament coordinat.
Què no permet establir
Les imatges no mesuren la integració de l’implant, els nivells ossis ni l’estabilitat a llarg termini. La fotografia inferior no té etiqueta temporal, de manera que el seu aspecte per si sol no permet establir l’interval exacte de seguiment.
La història del cas descriu una revisió de cicatrització a les dues setmanes i la restauració definitiva cap als tres mesos. Cal continuar el manteniment després de la restauració; aquestes fases inicials no estableixen un resultat a llarg termini.
Les teves preguntes
Posar aquest cas en context.
Per què va caldre primer un tractament d’ortodòncia?
No hi havia prou espai per a l’implant i la restauració previstos. La preparació ortodòntica va resoldre aquesta limitació abans d’extreure la dent. No tots els casos d’implants necessiten ortodòncia; depèn de l’espai disponible i dels objectius del tractament.
«Implant immediat» vol dir que es va posar la dent definitiva aquell dia?
No. La col·locació immediata vol dir que l’implant es va col·locar a la visita de l’extracció. En aquest cas es va fer servir una dent provisional durant la cicatrització i, més endavant, la restauració definitiva.
Com es va fer servir temporalment la dent pròpia del pacient?
Es va adaptar la part de la corona com a substitució provisional després de l’extracció. Això no vol dir que es conservés l’arrel danyada ni que es posés immediatament la corona definitiva sobre implant. L’elecció i el suport de la dent provisional depenen del pla individual.
Totes les dents amb reabsorció radicular necessiten un implant?
Cal valorar la localització i l’extensió de la reabsorció, l’estructura dental restant i les opcions de tractament disponibles. Aquest cas descriu la decisió de substituir una dent afectada, no una regla per a totes les dents amb reabsorció.
Comenta un pla proposat d’extracció o implant abans de decidir el tractament.
Comença amb una valoració.
Explica’ns què et preocupa. Al formulari de consulta, tria «Col·locació avançada d'implants» com a motiu principal. L’equip t’explicarà el pas següent i quins registres que ja tens poden ser útils.
Les visites tenen lloc en clíniques dentals col·laboradores de Barcelona. Confirmem la ubicació clínica quan organitzem la visita. Si vens de l’estranger, acorda els detalls de la valoració abans de reservar el viatge.
Els resultats varien segons la persona. El resultat estètic dels implants depèn del volum ossi, el fenotip dels teixits tous, la posició dental, el disseny de la restauració i la cicatrització.
