La preocupació clínica
L’alçada òssia disponible a la part posterior del maxil·lar superior era limitada sota el si maxil·lar. Calia augmentar l’os de la zona com a part de la planificació d’una dent sobre implant.
Cas clínic · Cirurgia d’implants
L’alçada òssia limitada a la part posterior del maxil·lar superior requeria un augment sota el si. En aquest cas, es van fer una elevació lateral del si i la col·locació de l’implant en una mateixa intervenció, amb la cicatrització i la restauració com a fases diferenciades.
Cirurgia realitzada pel Dr. Sahand Shirzadi Maryan i el Dr. Sergi Rivas Frau.
Seqüència de tractament d’un pacient. La indicació i la cicatrització varien; les teves opcions requereixen una valoració individual.
En Sergi parla català i en Sahand l’entén. Si prefereixes una consulta en català, indica-ho a l’equip per confirmar-ne els detalls.
Els enllaços marcats amb EN obren pàgines en anglès.

Vista clínica · espai posterior superior sense dent
Aquesta fotografia mostra els teixits superficials de l’espai sense dent. La zona empeltada sota el si i l’implant no són directament visibles en aquesta vista.
Veure la imatge a mida completa (s'obre en una pestanya nova)El punt de partida
L’alçada òssia disponible a la part posterior del maxil·lar superior era limitada sota el si maxil·lar. Calia augmentar l’os de la zona com a part de la planificació d’una dent sobre implant.
La valoració amb CBCT tenia en compte l’alçada òssia restant, l’anatomia del si i l’accés quirúrgic. La posició prevista de l’implant també considerava la futura restauració.
Per què s’eleva la membrana del si?
L’implant necessita una base adequada sota el si. Aquests dibuixos expliquen l’anatomia i com l’augment ossi i la col·locació de l’implant poden formar part d’una mateixa intervenció, com en aquest cas.
El si és un espai ple d’aire situat sobre les dents posteriors superiors. En una zona sense dent, l’os restant pot tenir una alçada insuficient per al pla d’implant proposat.
Per què és rellevant
L’escàner ens ajuda a valorar l’alçada i l’amplada de l’os, el si i la posició de la futura dent. L’elevació del si és una opció; les alternatives depenen de l’anatomia individual.
En aquest cas, l’accés pel costat del maxil·lar superior va permetre elevar suaument la fina membrana del si. Es va col·locar material d’empelt a l’espai que quedava a sota.
Per què és rellevant
L’empelt afavoreix el desenvolupament ossi sota la membrana elevada. No omple tot el si, i el material d’empelt acabat de col·locar encara no és os madur.
Aquí, l’implant es va col·locar durant l’augment sota el si. La seva estabilitat inicial depèn de l’os disponible; la zona empeltada circumdant encara ha de cicatritzar.
Per què és rellevant
Si no és possible col·locar l’implant de manera estable, l’empelt i la col·locació poden requerir intervencions separades. La dent discontínua de sota és una referència de la futura restauració, no una dent col·locada durant aquesta cirurgia.
Talls educatius, no estan a escala ni reconstrueixen l’escàner d’aquest pacient. La línia horitzontal discontínua marca el terra original del si. S’ometen l’accés quirúrgic, els detalls del tancament, les dents veïnes i el drenatge del si. Els diagrames no estableixen dimensions de l’implant, guany ossi ni un resultat cicatritzat; l’empelt i la col·locació s’expliquen de manera conceptual, no com una guia operatòria.
Una fase quirúrgica. Més fases d’atenció.
01
La geniva i la zona quirúrgica necessiten cura i revisió. L’equip dona instruccions específiques per a la intervenció i comprova possibles incidències durant la recuperació.
02
L’os es desenvolupa a la zona empeltada mentre l’implant s’integra amb l’os. Les revisions clíniques i les proves d’imatge adequades orienten la valoració; una fotografia superficial no ho pot confirmar.
03
La restauració és una fase diferenciada, que es planifica quan l’implant i els teixits estan preparats. La fotografia d’aquest cas no mostra una corona definitiva ni estableix quan es va col·locar.
La fotografia clínica original de més amunt mostra l’espai sense dent cobert de geniva. Aquests diagrames expliquen allò que una fotografia superficial no pot mostrar; són independents de la documentació clínica del pacient.
Seqüència de tractament
Cada fase té una finalitat diferent. La seqüència següent situa les fotografies en el conjunt de la valoració, el tractament i el seguiment.
Valoració
El CBCT va ajudar a valorar l’alçada òssia disponible, l’anatomia del si i l’accés quirúrgic. La planificació de l’implant també tenia en compte la posició de la futura restauració dental.
Accés al si
Es va fer servir un abordatge lateral pel costat del maxil·lar superior per accedir a la membrana del si i elevar-la suaument. Es va utilitzar cirurgia piezoelèctrica durant la preparació, creant accés per a l’augment ossi sota la membrana.
La mateixa intervenció
L’augment ossi i la col·locació de l’implant es van completar en una mateixa fase quirúrgica. Aquest abordatge depèn de poder obtenir prou estabilitat inicial de l’implant en l’os disponible; no és adequat per a tots els casos d’elevació del si.
Després de la cirurgia
El seguiment clínic i radiogràfic permet valorar els teixits, la zona augmentada i l’implant abans de decidir sobre la restauració. Col·locar un implant durant l’elevació del si no implica posar la corona definitiva en aquella intervenció.
Interpretar el seguiment
La fotografia clínica mostra la geniva de l’espai posterior superior sense dent. Ofereix una vista superficial de la zona descrita en aquest cas.
Una fotografia superficial no permet establir la quantitat d’os regenerat, l’estat de la membrana del si ni si l’implant s’ha integrat. Aquestes qüestions requereixen l’exploració clínica i les imatges adequades.
El moment de col·locar la corona definitiva depèn de la valoració de la cicatrització i de si l’implant està preparat. La fotografia d’aquesta pàgina no mostra una corona definitiva ni estableix un resultat a llarg termini.
Les teves preguntes
No. Aquí, una fase quirúrgica es refereix a l’augment sota el si i a la col·locació de l’implant. La corona definitiva és una fase restauradora diferenciada, que s’organitza després de valorar l’implant i els teixits circumdants.
No. La quantitat i la qualitat de l’os restant, la possibilitat d’estabilitzar l’implant, l’anatomia del si i les troballes quirúrgiques influeixen en aquesta decisió. Alguns pacients necessiten primer l’augment ossi i, després de cicatritzar, la col·locació de l’implant.
Va ajudar a valorar la relació tridimensional entre l’os restant, el si i la posició proposada de l’implant. Fer servir CBCT per planificar no implica, per si sol, haver utilitzat una guia quirúrgica.
Només mostra els teixits superficials. La maduració de l’empelt i la integració de l’implant requereixen una valoració clínica i, quan escau, proves d’imatge. Un aspecte semblant en un altre pacient no estableix la mateixa fase de cicatrització ni si ja es pot posar una corona.
Explora les opcions
Coneix els abordatges, els factors de selecció i les fases de l’atenció.
Llegeix com es prepara una zona per a un implant i per què pot caldre un tractament per fases.
Aclareix un pla proposat d’elevació del si o de tractament amb implants.
Explica’ns què et preocupa. Al formulari de consulta, tria «Elevació del si / maxil·lar superior posterior» com a motiu principal. L’equip t’explicarà el pas següent i quins registres que ja tens poden ser útils.
Les visites tenen lloc en clíniques dentals col·laboradores de Barcelona. Confirmem la ubicació clínica quan organitzem la visita. Si vens de l’estranger, acorda els detalls de la valoració abans de reservar el viatge.
Els resultats varien segons la persona. La col·locació simultània de l’implant depèn de l’os residual, l’estabilitat primària, l’anatomia del si i els factors mèdics.