Ves al contingut
Tots els casos clínics

Cas clínic · Cirurgia d’implants

Elevació del si i implant.
Una fase quirúrgica.

L’alçada òssia limitada a la part posterior del maxil·lar superior requeria un augment sota el si. En aquest cas, es van fer una elevació lateral del si i la col·locació de l’implant en una mateixa intervenció, amb la cicatrització i la restauració com a fases diferenciades.

Cirurgia realitzada pel Dr. Sahand Shirzadi Maryan i el Dr. Sergi Rivas Frau.

Seqüència de tractament d’un pacient. La indicació i la cicatrització varien; les teves opcions requereixen una valoració individual.

En Sergi parla català i en Sahand l’entén. Si prefereixes una consulta en català, indica-ho a l’equip per confirmar-ne els detalls.

Fotografia clínica de la geniva en un espai entre dents de la part posterior del maxil·lar superior

Vista clínica · espai posterior superior sense dent

Aquesta fotografia mostra els teixits superficials de l’espai sense dent. La zona empeltada sota el si i l’implant no són directament visibles en aquesta vista.

Veure la imatge a mida completa (s'obre en una pestanya nova)
Preocupació clínica
Alçada òssia limitada sota el si
Seqüència quirúrgica
Elevació lateral del si + col·locació de l’implant
Fotografia mostrada
Teixits superficials de l’espai sense dent

El punt de partida

Comprendre l’os disponible.
Planificar segons el si maxil·lar.

La preocupació clínica

L’alçada òssia disponible a la part posterior del maxil·lar superior era limitada sota el si maxil·lar. Calia augmentar l’os de la zona com a part de la planificació d’una dent sobre implant.

Què va orientar el pla

La valoració amb CBCT tenia en compte l’alçada òssia restant, l’anatomia del si i l’accés quirúrgic. La posició prevista de l’implant també considerava la futura restauració.

Per què s’eleva la membrana del si?

Crear espai per a l’os.
Planificar el suport de l’implant.

L’implant necessita una base adequada sota el si. Aquests dibuixos expliquen l’anatomia i com l’augment ossi i la col·locació de l’implant poden formar part d’una mateixa intervenció, com en aquest cas.

Os restantMembrana del siEmpelt abans de cicatritzarGenivaImplant
  1. 01 / Abans de la cirurgia
    Comprendre l’espai sota el si.Tall del maxil·lar superior. L’espai aeri pàl·lid del si se situa sobre una membrana porpra, l’os restant verd i la geniva rosa. Una fletxa doble marca l’alçada òssia disponible sense indicar-ne cap mesura. La boca queda a sota.Aire del siFletxa: alçada òssia disponibleMaxil·lar superior · boca a sota

    Comprendre l’espai sota el si.

    El si és un espai ple d’aire situat sobre les dents posteriors superiors. En una zona sense dent, l’os restant pot tenir una alçada insuficient per al pla d’implant proposat.

    Per què és rellevant

    L’escàner ens ajuda a valorar l’alçada i l’amplada de l’os, el si i la posició de la futura dent. L’elevació del si és una opció; les alternatives depenen de l’anatomia individual.

  2. 02 / Durant la intervenció
    Elevar la membrana. Crear un espai protegit.La membrana del si s’eleva localment formant una cúpula. El material d’empelt ocupa l’espai inferior, per sobre del terra original del si. La resta de l’espai aeri del si queda per sobre de la membrana. Aquest esquema explica l’augment dins de la mateixa intervenció.Aire del siOs restantMaxil·lar superior · boca a sota

    Elevar la membrana. Crear un espai protegit.

    En aquest cas, l’accés pel costat del maxil·lar superior va permetre elevar suaument la fina membrana del si. Es va col·locar material d’empelt a l’espai que quedava a sota.

    Per què és rellevant

    L’empelt afavoreix el desenvolupament ossi sota la membrana elevada. No omple tot el si, i el material d’empelt acabat de col·locar encara no és os madur.

  3. 03 / En la mateixa intervenció
    Col·locar l’implant quan es pot estabilitzar.La membrana elevada del si cobreix un espai empeltat daurat. Un implant gris travessa l’os verd existent fins a aquest espai, sota la membrana elevada. L’empelt no es representa com a os cicatritzat. Una futura dent discontínua es mostra a sota, separada de la fase quirúrgica.Aire del siMaxil·lar superior · boca a sota

    Col·locar l’implant quan es pot estabilitzar.

    Aquí, l’implant es va col·locar durant l’augment sota el si. La seva estabilitat inicial depèn de l’os disponible; la zona empeltada circumdant encara ha de cicatritzar.

    Per què és rellevant

    Si no és possible col·locar l’implant de manera estable, l’empelt i la col·locació poden requerir intervencions separades. La dent discontínua de sota és una referència de la futura restauració, no una dent col·locada durant aquesta cirurgia.

Talls educatius, no estan a escala ni reconstrueixen l’escàner d’aquest pacient. La línia horitzontal discontínua marca el terra original del si. S’ometen l’accés quirúrgic, els detalls del tancament, les dents veïnes i el drenatge del si. Els diagrames no estableixen dimensions de l’implant, guany ossi ni un resultat cicatritzat; l’empelt i la col·locació s’expliquen de manera conceptual, no com una guia operatòria.

Una fase quirúrgica. Més fases d’atenció.

Col·locar l’implant no és el final de la cicatrització.

  1. 01

    Protegir la cicatrització inicial

    La geniva i la zona quirúrgica necessiten cura i revisió. L’equip dona instruccions específiques per a la intervenció i comprova possibles incidències durant la recuperació.

  2. 02

    Valorar la cicatrització de l’os i de l’implant

    L’os es desenvolupa a la zona empeltada mentre l’implant s’integra amb l’os. Les revisions clíniques i les proves d’imatge adequades orienten la valoració; una fotografia superficial no ho pot confirmar.

  3. 03

    Planificar la dent definitiva

    La restauració és una fase diferenciada, que es planifica quan l’implant i els teixits estan preparats. La fotografia d’aquest cas no mostra una corona definitiva ni estableix quan es va col·locar.

Segueix les fases del tractament d’aquest pacient

La fotografia clínica original de més amunt mostra l’espai sense dent cobert de geniva. Aquests diagrames expliquen allò que una fotografia superficial no pot mostrar; són independents de la documentació clínica del pacient.

Seqüència de tractament

De la valoració
al seguiment continuat.

Cada fase té una finalitat diferent. La seqüència següent situa les fotografies en el conjunt de la valoració, el tractament i el seguiment.

  1. Valoració

    Valorar l’os i l’anatomia del si

    El CBCT va ajudar a valorar l’alçada òssia disponible, l’anatomia del si i l’accés quirúrgic. La planificació de l’implant també tenia en compte la posició de la futura restauració dental.

  2. Accés al si

    Elevar la membrana a través d’una finestra lateral

    Es va fer servir un abordatge lateral pel costat del maxil·lar superior per accedir a la membrana del si i elevar-la suaument. Es va utilitzar cirurgia piezoelèctrica durant la preparació, creant accés per a l’augment ossi sota la membrana.

  3. La mateixa intervenció

    Augmentar l’os de la zona i col·locar l’implant

    L’augment ossi i la col·locació de l’implant es van completar en una mateixa fase quirúrgica. Aquest abordatge depèn de poder obtenir prou estabilitat inicial de l’implant en l’os disponible; no és adequat per a tots els casos d’elevació del si.

  4. Després de la cirurgia

    Controlar la cicatrització abans de la restauració

    El seguiment clínic i radiogràfic permet valorar els teixits, la zona augmentada i l’implant abans de decidir sobre la restauració. Col·locar un implant durant l’elevació del si no implica posar la corona definitiva en aquella intervenció.

Interpretar el seguiment

La cicatrització superficial i la integració de l’implant es valoren de manera diferent.

Què mostra la imatge

La fotografia clínica mostra la geniva de l’espai posterior superior sense dent. Ofereix una vista superficial de la zona descrita en aquest cas.

Què no permet establir

Una fotografia superficial no permet establir la quantitat d’os regenerat, l’estat de la membrana del si ni si l’implant s’ha integrat. Aquestes qüestions requereixen l’exploració clínica i les imatges adequades.

El moment de col·locar la corona definitiva depèn de la valoració de la cicatrització i de si l’implant està preparat. La fotografia d’aquesta pàgina no mostra una corona definitiva ni estableix un resultat a llarg termini.

Les teves preguntes

Posar aquest cas en context.

Una sola intervenció vol dir que es va posar la dent definitiva aquell dia?

No. Aquí, una fase quirúrgica es refereix a l’augment sota el si i a la col·locació de l’implant. La corona definitiva és una fase restauradora diferenciada, que s’organitza després de valorar l’implant i els teixits circumdants.

Es pot col·locar l’implant alhora en totes les elevacions del si?

No. La quantitat i la qualitat de l’os restant, la possibilitat d’estabilitzar l’implant, l’anatomia del si i les troballes quirúrgiques influeixen en aquesta decisió. Alguns pacients necessiten primer l’augment ossi i, després de cicatritzar, la col·locació de l’implant.

Què va aportar el CBCT a la planificació?

Va ajudar a valorar la relació tridimensional entre l’os restant, el si i la posició proposada de l’implant. Fer servir CBCT per planificar no implica, per si sol, haver utilitzat una guia quirúrgica.

Aquesta fotografia permet saber si l’empelt o l’implant han cicatritzat?

Només mostra els teixits superficials. La maduració de l’empelt i la integració de l’implant requereixen una valoració clínica i, quan escau, proves d’imatge. Un aspecte semblant en un altre pacient no estableix la mateixa fase de cicatrització ni si ja es pot posar una corona.

Explora les opcions

Comença amb una valoració.

Explica’ns què et preocupa. Al formulari de consulta, tria «Elevació del si / maxil·lar superior posterior» com a motiu principal. L’equip t’explicarà el pas següent i quins registres que ja tens poden ser útils.

Les visites tenen lloc en clíniques dentals col·laboradores de Barcelona. Confirmem la ubicació clínica quan organitzem la visita. Si vens de l’estranger, acorda els detalls de la valoració abans de reservar el viatge.

Els resultats varien segons la persona. La col·locació simultània de l’implant depèn de l’os residual, l’estabilitat primària, l’anatomia del si i els factors mèdics.