Salut dels implants · Atenció periodontal a Barcelona
Periimplantitis. Un pla per tractar-la.
La periimplantitis és una inflamació amb pèrdua de l’os que sosté un implant. Valorem la causa i planifiquem el tractament per controlar-la, amb l’objectiu de conservar l’implant quan és possible.
Atenció privada amb el Dr. Sergi Rivas Frau i/o el Dr. Sahand Shirzadi Maryan, segons el pla de tractament.
S’utilitza el mateix implant simplificat de nivell ossi en tots els dibuixos. A l’exemple amb suport intacte, el cos roscat és dins de l’os i la geniva contacta amb l’emergència de la corona.
Teixits estables
Un implant sa
Esquema educatiu · no està a escalaAnatomia simplificada amb finalitat explicativa; no és una imatge d’un pacient ni una predicció del resultat.
Els teixits no presenten inflamació clínica i l’os de suport és estable.
Sense signes clínics d’inflamació
Nivells ossis valorats respecte dels registres previs
Inflamació + pèrdua òssia
Un implant amb periimplantitis
Esquema educatiu · no està a escalaAnatomia simplificada amb finalitat explicativa; no és una imatge d’un pacient ni una predicció del resultat.
Hi ha inflamació juntament amb pèrdua progressiva de l’os que sosté l’implant.
Es pot trobar sagnat i/o supuració a l’exploració
La pèrdua òssia i les mesures dels teixits orienten el diagnòstic
Esquema educatiu · no està a escalaEl suport ossi no canvia respecte de l’exemple sa; la diferència és al teixit gingival.
Un diagnòstic diferent
Mucositis: inflamació sense pèrdua òssia addicional.
La mucositis afecta els teixits tous. La periimplantitis també implica pèrdua òssia relacionada amb la malaltia. L’exploració i la comparació amb registres previs ajuden a distingir-les.[1]
Són condicions diferents, no fases inevitables. També hi pot haver salut amb suport ossi reduït; un nivell ossi baix, per si sol, no demostra malaltia activa.
La periimplantitis s’associa a la placa bacteriana al voltant de l’implant; també importen l’accés per netejar, la malaltia periodontal prèvia i els factors de salut individuals.[1][4]
El sagnat, la inflor, la supuració o els canvis al voltant d’un implant requereixen valoració. Demana consell aviat si l’implant sembla mòbil o els símptomes empitjoren. No es pot jutjar l’abast de la pèrdua òssia només pels símptomes.
Del diagnòstic a la decisió terapèutica
Controlar la infecció. Reavaluar. Triar el pas següent.
L’objectiu és controlar la malaltia i conservar l’implant quan és viable. Les cures inicials i la resposta orienten el tractament posterior.[3][4]
Pas 01
Descobrir què passa
Esquema educatiu · no està a escala
Explorem els teixits, mesurem al voltant de l’implant i valorem les radiografies adequades i els registres previs. També revisem la salut, la malaltia periodontal prèvia i la restauració.
Comprendre l’implant, el suport i els factors que afecten l’atenció.
Pas 02
Començar pel control de la infecció
Esquema educatiu · no està a escala
La neteja professional al voltant de l’implant es combina amb suport per netejar a casa. Es tracta l’accés sota la corona o el pont i els factors de risc pertinents.
Les cures inicials preparen els teixits per a la reavaluació i qualsevol tractament addicional.
Pas 03
Comprovar com responen els teixits
Esquema educatiu · no està a escala
Revisem la inflamació, les mesures, l’accés per netejar i l’estabilitat òssia quan correspon. Si el control és adequat, es continua amb neteja i revisions. La malaltia persistent pot requerir un abordatge quirúrgic.
La resposta a les cures inicials ajuda a determinar el pas següent.
La pèrdua òssia pot tenir configuracions diferents. Aquests patrons anatòmics descriuen el defecte; no prescriuen un tractament ni representen una seqüència de fases.[2]
Classe I · infraòssia
Pèrdua dins de l’os
Esquema educatiu · no està a escalaUn tall no pot mostrar totes les parets òssies restants.
El defecte s’estén dins de l’os restant. El nombre i la forma de les parets òssies varien.
Classe II · horitzontal
Un nivell ossi més baix
Esquema educatiu · no està a escalaUn tall no pot mostrar totes les parets òssies restants.
El suport ossi es redueix al llarg de la cresta, deixant més part de l’implant per sobre de l’os restant.
Classe III · combinada
Un patró mixt
Esquema educatiu · no està a escalaUn tall no pot mostrar totes les parets òssies restants.
Coexisteixen una cresta més baixa i un defecte més profund. Es poden combinar diferents enfocaments.
També valorem les parets òssies restants, els defectes oberts per un costat i com se situa l’implant dins de l’os. La contenció pot importar quan es considera la reconstrucció, juntament amb el control inflamatori, els teixits i la restauració.
Diferents opcions per a diferents necessitats
Què pot implicar el tractament addicional?
La cirurgia pot donar accés a les zones afectades. L’enfocament depèn del defecte, l’accés per netejar i els objectius; es poden combinar tècniques.[3][4][5]
Opció A · seleccionada després de la valoració
Accés i neteja de la superfície
Esquema educatiu · no està a escalaAixò explica un possible procediment, no el resultat que has d’esperar.
S’obre suaument la geniva per arribar a les zones afectades, retirar teixit inflamat i netejar la superfície de l’implant.
Quan es considera: Quan cal més accés per tractar una malaltia persistent.
Límits que cal parlar: La posició gingival pot canviar després de la cirurgia; pot quedar més superfície de l’implant visible.
Opció B · seleccionada després de la valoració
Reducció de bosses
Esquema educatiu · no està a escalaAixò explica un possible procediment, no el resultat que has d’esperar.
Es poden remodelar o retirar parts seleccionades de geniva i os per facilitar la neteja i reduir les bosses difícils de mantenir.
Quan es considera: Quan l’anatomia i la restauració fan adequat aquest enfocament.
Límits que cal parlar: Cal parlar de recessió, metall exposat i canvis estètics, sobretot en una zona visible.
Opció C · seleccionada després de la valoració
Reconstrucció òssia quan és adequada
Esquema educatiu · no està a escalaAixò explica un possible procediment, no el resultat que has d’esperar.
Es pot utilitzar material d’empelt, de vegades amb membrana, per afavorir la reconstrucció d’un defecte adequat després de netejar.
Quan es considera: La profunditat del defecte, les parets òssies restants i l’estat dels teixits orienten la idoneïtat.
Límits que cal parlar: Un empelt no garanteix una nova unió òssia ni salvar l’implant. Pot continuar calguent més atenció.
Opció D · seleccionada després de la valoració
Quan conservar l’implant no és adequat
Esquema educatiu · no està a escalaLa retirada es mostra esquemàticament; l’implant i la corona no necessàriament es retiren junts.
Si conservar l’implant ja no és una opció raonable, es pot parlar de retirar-lo i d’un pla de substitució separat.
Quan es considera: La decisió considera el suport, l’estabilitat, la malaltia persistent i el conjunt de la restauració.
Límits que cal parlar: No hi ha un únic percentatge de pèrdua òssia que ho decideixi per a tots els pacients.
Els mètodes de neteja i els materials es trien segons el cas. Cap dispositiu únic garanteix la resolució de la malaltia. El farciment ossi radiogràfic no demostra, per si sol, una nova unió de l’os a l’implant ni un control durador.[3][4]
Esquema educatiu · no està a escalaEl manteniment i les revisions continuen després del tractament actiu. No és un resultat posttractament.
Les cures a llarg termini formen part del tractament
La millora necessita atenció continuada.
La periimplantitis pot reaparèixer. Les instruccions clares d’higiene i les revisions professionals ajuden a detectar canvis i orientar més atenció. El seguiment és habitualment amb el nostre equip de periodoncistes.
Pregunta com es controlaran les mesures dels teixits i els nivells ossis, quins canvis has de comunicar i com s’organitzaran les revisions si vius a l’estranger.
La comprensió del pacient i les expectatives realistes són importants. [6]
Les teves preguntes
Abans de decidir sobre el tractament.
Demana la seqüència proposada, les alternatives, els costos i el seguiment en el pla escrit.
El sagnat vol dir que tinc periimplantitis?
El sagnat requereix valoració. La inflamació gingival sola pot ser mucositis; la periimplantitis també implica pèrdua òssia relacionada amb la malaltia. L’exploració i els registres ajuden a distingir-les.[1]
Tots els implants necessitaran un empelt ossi?
No. La resposta a les cures inicials, el defecte, l’accés per netejar i les altres troballes determinen si cal cirurgia o reconstrucció.[2][3]
Sempre es pot salvar el meu implant?
Busquem controlar la malaltia i conservar l’implant quan és viable. No és possible ni adequat conservar-lo en tots els casos.[4]
La periimplantitis pot reaparèixer després del tractament?
Sí. La millora requereix revisions continuades. La higiene a casa, el manteniment professional i la detecció d’inflamació recurrent formen part del pla a llarg termini.[6]
Els antibiòtics o un dispositiu concret solucionaran el problema?
Planifiquem el tractament segons el diagnòstic i els factors que hi contribueixen. Els antibiòtics no substitueixen de manera rutinària la neteja i l’atenció addicional adequada; cap dispositiu únic garanteix la resolució de la malaltia.[3][4]
Puc consultar des de fora d’Espanya?
Sí. Contacta’ns amb una descripció breu i els registres disponibles. Cal valorar la idoneïtat i la seqüència de visites abans d’organitzar el tractament o el viatge.
L’evidència d’aquesta guia
Referències científiques.
Les explicacions es basen en consensos i recerca revisada per experts, inclosos els treballs de Monje sobre defectes, tractament combinat i comprensió del pacient. Els resultats de recerca no prediuen un resultat individual.
